Murmut: hi havia alguna cosa que ens feia sentir segurs

Hi havia alguna cosa que ens feia sentir segurs. Què era? Una olor? Un gest? Un pot de Mercromina? La masculinitat? Què era? Vam acumular coses. Fotos d’un viatge a un lloc irreconeixible: potser Disneyland? potser Comarruga? Vam acumular diapositives,

Murmut: hi havia alguna cosa que ens feia sentir segurs

Hi havia alguna cosa que ens feia sentir segurs. Què era? Una olor? Un gest? Un pot de Mercromina? La masculinitat? Què era? Vam acumular coses. Fotos d’un viatge a un lloc irreconeixible: potser Disneyland? potser Comarruga? Vam acumular diapositives,

Dear bus driver (London, 3: línies)

Passejar per Londres és conviure amb la història: pots trobar-hi des d’un fòssil de 300 milions d’anys al Museu d’Història Natural, fins a un edifici que sembla una nau espacial, passant per una cripta medieval a Saint Martin in the

Dear bus driver (London, 3: línies)

Passejar per Londres és conviure amb la història: pots trobar-hi des d’un fòssil de 300 milions d’anys al Museu d’Història Natural, fins a un edifici que sembla una nau espacial, passant per una cripta medieval a Saint Martin in the

Dear Charles Darwin …i dear Mary Anning! (London, 2: museus)

Hola, Charles. Molt de gust d’haver-te conegut en persona (ni que fos en persona de marbre). No sé si tu em vas veure l’altre dia, quan vam venir al Museu d’Història Natural. Com que a Londres els museus son gratuïts,

Dear Charles Darwin …i dear Mary Anning! (London, 2: museus)

Hola, Charles. Molt de gust d’haver-te conegut en persona (ni que fos en persona de marbre). No sé si tu em vas veure l’altre dia, quan vam venir al Museu d’Història Natural. Com que a Londres els museus son gratuïts,

Dear Ramon Molins (London, 1: teatres)

Hola, Ramon. Com va? Si no m’erro, pel que em vas dir, deus ser a Londres, oi? La Teresa, el Joan i jo en vem tornar dimecres. Ha estat la meva primera vegada i, després de l’experiència, he entès la

Dear Ramon Molins (London, 1: teatres)

Hola, Ramon. Com va? Si no m’erro, pel que em vas dir, deus ser a Londres, oi? La Teresa, el Joan i jo en vem tornar dimecres. Ha estat la meva primera vegada i, després de l’experiència, he entès la

Y si cuidar no fuera capricho moral y fuera pura condicion vital? (El que ens salva, 2)

Hi ha cançons que ens salven. La música, en general, ens salva, ja ho sabem, tan si et marques un Saoko, papi, Saoko a esgarips, com si crides a Les obagues de l’Eixample o evoques Por la mar chica del

Y si cuidar no fuera capricho moral y fuera pura condicion vital? (El que ens salva, 2)

Hi ha cançons que ens salven. La música, en general, ens salva, ja ho sabem, tan si et marques un Saoko, papi, Saoko a esgarips, com si crides a Les obagues de l’Eixample o evoques Por la mar chica del

Duem els pares als ulls

És maca, la paraula dol. Tan breu, tan concisa. Tan sencera i alhora tan fragmentària: primer tens el dolor, i després et queda el dol, que és un tros de dolor. Depèn d’on et quedi instal·lat, el dol pesa de

Duem els pares als ulls

És maca, la paraula dol. Tan breu, tan concisa. Tan sencera i alhora tan fragmentària: primer tens el dolor, i després et queda el dol, que és un tros de dolor. Depèn d’on et quedi instal·lat, el dol pesa de

La màgia de l’ordre

Ahir vaig estrenar l’espectacle La màgia de l’ordre, el projecte 3 del recorregut de teatre Visual de l’especialitat d’Interpretació de l’IT (Institut del Teatre de Barcelona). És el primer taller que m’encarrega l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) i hem tingut

La màgia de l’ordre

Ahir vaig estrenar l’espectacle La màgia de l’ordre, el projecte 3 del recorregut de teatre Visual de l’especialitat d’Interpretació de l’IT (Institut del Teatre de Barcelona). És el primer taller que m’encarrega l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) i hem tingut

Segon tractat de geometria

Durant uns anys vaig ajudar al meu pare al mercat, a Mercavallès, a buscar el gènero per la botiga. Jo hi anava els dijous, que era quan s’havia de carregar fort, de cara a la venda del cap de setmana,

Segon tractat de geometria

Durant uns anys vaig ajudar al meu pare al mercat, a Mercavallès, a buscar el gènero per la botiga. Jo hi anava els dijous, que era quan s’havia de carregar fort, de cara a la venda del cap de setmana,

Mon pare paral·lel (tractat de geometria)

De cop, mon pare ha passat a un altre pla. Si una línia és un punt en moviment, un pla deu ser el moviment d’una línia. Aquí (i em refereixo a l’Aquí majúscul) sempre ens movem en línia. Endavant, enrere,

Mon pare paral·lel (tractat de geometria)

De cop, mon pare ha passat a un altre pla. Si una línia és un punt en moviment, un pla deu ser el moviment d’una línia. Aquí (i em refereixo a l’Aquí majúscul) sempre ens movem en línia. Endavant, enrere,

Pregonar una vida transparent

Crec que el millor record “públic” del meu pare és el pregó que va escriure (i dir!) per la Festa Major d’Ullastrell del 2019. El torno a penjar aquí, per qui se’l vulgui llegir. Escric “record públic” i me n’adono

Pregonar una vida transparent

Crec que el millor record “públic” del meu pare és el pregó que va escriure (i dir!) per la Festa Major d’Ullastrell del 2019. El torno a penjar aquí, per qui se’l vulgui llegir. Escric “record públic” i me n’adono