em dic

Jordi Palet i Puig

Escric, dibuixo i em moc en vàries direccions.

 

Em dedico a empaitar orelles i ulls. És una tasca difícil, de la qual me’n sento tan sols un aprenent, ja que requereix ser ull i ser orella, i tenir més vista que ànima, com deia la padrina Marieta.

Haver passat per Belles Arts a la UB i per dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre, em va ajudar a encarrilar aquesta dèria. Però començar a explicar contes -per una banda- i crear l’espectacle Galledes callades (1996) -per l’altra- van ser fets determinants per dur-la a terme.

A més dels contes, vaig provar de caçar ulls i orelles a través de diversos espectacles en diverses companyies (Acelobert, La cònica/Lacònica,…), fins que els camins de l’anar fent em van fer establir complicitat amb en Pep i en Jordi Farrés, amb qui des del 2002 segueixo desenvolupant i fent créixer la meva vocació.

Com a Farrés brothers i cia hem creat els espectacles Operació AVI (2002), El rei de casa (2005), OVNI (2007), Mal de closca (2008), La maleta de l’Agustí (2010) i el nostre primer espectacle per a adults, Equilibristes (2011). El febrer del 2012 aquest camí es perdé en Un bosc de cames, que va fer temporada al teatre Lliure de Barcelona.

A finals del 2013 vam estrenar una petita gran bogeria: Tripula, un espectacle DINS un globus aerostàtic, on ens enduem el públic cap a móns impossibles (…potser per fugir d’aquest?). TRIPULA, a més de formar part de la temporada del TNC (abril 2016), ha girat per França, Itàlia, Espanya, Bèlgica i Alemania. De moment.

I el 2015 hem estrenat El silenci d’Hamelin, una nova versió del vell conte, explicada des de dos punts de vista diferents: amb la veu i amb llengua de signes.

En paral.lel a la tasca amb Farrés brothers i cia, participo en altres projectes, escrivint i/o dirigint altres espectacles, per exemple amb la Cia. La Bleda (els textos de Maduuuixes -2009-, Tut turutut La Princesa  -2013- i Superbleda -2016), Disset teatre (Les fades de la Bella dorment –text i codirecció-, 2010), Companyia B (La rateta que… 2010-; El ràpid (un sabater sense follets) -2016-, textos i direcció), Malatesta teatre (El secret de la partició –direcció-, 2012), Companyia Pere Hosta (Pàjaru -text-, 2012), Teatre al Detall (textos de Llepafils -2012-, L’Endrapasomnis -2014 i La nena dels pardals –2017)- i altres encàrrecs que només accepto si intueixo que me’ls sabré fer meus.

En total, dec haver escrit una vintena de textos teatrals.

També he fet d’actor, als inicis com a amateur, amb el Gatu, i posteriorment a nivell professional a l’espectacle Un plat pla ple de poesia està, de la cia Tantàgora (1999-2003). Recentment hi he tornat, amb L’art de triar carxofes (2014-17), petit homenatge a la meva àvia, acompanyat del meu germà Benet.

El 2012 vaig començar a donar classes d’interpretació amb titelles i objectes a l’Institut del Teatre, un camí nou per mi, que m’obliga a replantejar la meva feina, des d’un altre punt de vista. Un nou camp d’aprenentatge.

A banda de tot aquest teatre, he escrit tres llibres de contes en la nova col.lecció Contes CREAtius de l’editorial Parramon/Paidotribo: M’han donat carbasses! (2013), Sabates, sabatetes i sabatots (2014) i Un llop badabadoc (2015), els tres il.lustrats per Ester Llorens.

I entremig de tot plegat, omplo llibretes d’invencions i dibuixets,  i miro que l’anar fent sigui tan intens com sigui possible.

Per què busco ulls i orelles? per trobar alguna mena d’intercanvi, de comunicació, de complicitat amb l’altre, i treure’n –l’altre i jo- quelcom de profit, ni que sigui aprendre l’idioma dels marcians… o alterar l’aire d’un instant.