Category Archives: món pare lel·lo

Món pare lel·lo, 57: Por, perill, violència i poesia

Hay mucho mas miedo que peligro. Si dividiéramos la cantidad de peligro por la cantidad de miedo, saldria a una uña de peligro por miedo. Nos regalan miedo y, a cambio, nos venden seguridad. Aquesta operació matemàtica – transacció comercial

Món pare lel·lo, 57: Por, perill, violència i poesia

Hay mucho mas miedo que peligro. Si dividiéramos la cantidad de peligro por la cantidad de miedo, saldria a una uña de peligro por miedo. Nos regalan miedo y, a cambio, nos venden seguridad. Aquesta operació matemàtica – transacció comercial

Món pare lel·lo 56: Del tot indefens davant els imperis infantiloides

Que tota la família haguem engripats des de Sant Esteve fins passat Cap d’Any ens ha convertit en uns experts en les programacions infantils de televisió. Entre la febre i el descobriment de canals que ni coneixíem, l’experiència ha estat

Món pare lel·lo 56: Del tot indefens davant els imperis infantiloides

Que tota la família haguem engripats des de Sant Esteve fins passat Cap d’Any ens ha convertit en uns experts en les programacions infantils de televisió. Entre la febre i el descobriment de canals que ni coneixíem, l’experiència ha estat

Pessebre intemporal

Petit curt sobre els pessebres del meu pare. El vídeo és de quan vam instal·lar el de l’any passat, de quan el meu fill tenia només tres anys i el meu pare només 87. Un cop el té fet, queda

Pessebre intemporal

Petit curt sobre els pessebres del meu pare. El vídeo és de quan vam instal·lar el de l’any passat, de quan el meu fill tenia només tres anys i el meu pare només 87. Un cop el té fet, queda

Món pare lel·lo 55: ELS PEUS QUE VOLDRIEN NO TOCAR DE PEUS A TERRA

Rierols, castells, muntanyes (poques), platges (moltes), llibres, carreteres i mandres. Les vacances s’han acabat i em vull quedar amb la imatge del Joan buscant gronxadors a tort i a dret, i gronxant-se sense final. M’hagués agradat que així hagués sigut

Món pare lel·lo 55: ELS PEUS QUE VOLDRIEN NO TOCAR DE PEUS A TERRA

Rierols, castells, muntanyes (poques), platges (moltes), llibres, carreteres i mandres. Les vacances s’han acabat i em vull quedar amb la imatge del Joan buscant gronxadors a tort i a dret, i gronxant-se sense final. M’hagués agradat que així hagués sigut

Món pare lel·lo, 53: ELS IDIOMES

Les converses de banyera són impagables. Després sempre cau la marranada de rigor perquè no vol ensabonar-se, però mentre el fil del joc va fluïnt, apareixen moments brillants, com el del dibuix. O com aquell altre dia que: On és

Món pare lel·lo, 53: ELS IDIOMES

Les converses de banyera són impagables. Després sempre cau la marranada de rigor perquè no vol ensabonar-se, però mentre el fil del joc va fluïnt, apareixen moments brillants, com el del dibuix. O com aquell altre dia que: On és

Món pare lel·lo, 52: ELS VERBS CATALANS COM JUGATS

El cap sempre dóna voltes, surant dispers en un món paral·lel. La terra també. El Joan, en canvi, no dóna voltes. Funciona en espiral, expansió infinita. Anar-lo a buscar a l’escola és recórrer un camí expectant, pendent de quin graó

Món pare lel·lo, 52: ELS VERBS CATALANS COM JUGATS

El cap sempre dóna voltes, surant dispers en un món paral·lel. La terra també. El Joan, en canvi, no dóna voltes. Funciona en espiral, expansió infinita. Anar-lo a buscar a l’escola és recórrer un camí expectant, pendent de quin graó